Diari Punt-Xavier Agustí. Sota aquest títol es va presentar dijous al CAR de Sant Cugat el llibre que relata les desventures de l'atleta Abderrahman Ait Khamouch, des de l'infern de les embarcacions precàries fins a aconseguir la glòria olímpica amb dues medalles en els Jocs Paralímpics de Pequín amb els colors de la selecció espanyola. Un relat escruixidor d'un jove marroquí que va perdre un braç als 8 anys, però que no es va resignar al seu destí i es va jugar «la vida a la ruleta russa en aigües de l'Atlàntic», a la recerca d'un futur millor. El seu somni era convertir-se en atleta professional. Khamouch va aconseguir creuar l'estret de Gibraltar als 15 anys, en la quarta temptativa. Les fugides d'un centre d'acollida de Fuerteventura i la solitud i la duresa de les primeres jornades a Barcelona, dormint entre cartrons al carrer, són altres capítols d'una vida de pel·lícula. La història de Khamouch és la lluita per la supervivència i perfectament traslladable als recorreguts vitals d'Ayad Lamdassem i Alemayehu Bezabeh, dos dels puntals de la selecció estatal que avui competeixen a Amman en el mundial de cros. Són fondistes adoptats, fets pels revessos de la vida. «Dono gràcies a Déu per haver-me regalat una vida plena d'obstacles. És l'única manera de ser realment forts», diu Khamouch en un fragment del llibre. Tot plegat contrasta amb els mals auguris que dibuixa el president de la federació, José María Odriozola, pel sedentarisme que assota la joventut espanyola: «Se'ns acaba la matèria primera. No s'educa els joves en l'esforç físic.» Amb aquest panorama, és evident que cada vegada hi haurà més Khamouchs, Lamdassems i Bezabehs en els equips de fons i cros estatals.
