La
JEAN BOUIN aquesta consolidada com la gran clàssica de les proves de ruta del
país, la primera edició l'1 de febrer 1920, organitzada pel desaparegut
setmanari esportiu "l'Sport de Barcelona" i gràcies a la iniciativa d'un grup de
periodistes amants de l'atletisme , Jose Antonio Trabal, Luis Melèndez i
Rossend Calvet Els tres fundadors van denominar a la carrera amb el nom de JEAN
BOUIN, inspirada en el Grand Prix Lemmonier que es disputava amb gran èxit a
París, és en honor d'un mític atleta francès dels anys 1910, que va ser
subcampió olímpic de 5.000 metres en els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 i
plusmarquista mundial de 10.000 metres, i que va morir tràgicament el 1914 al
front de la pimera Guerra Mundial, la prova El diari El Mundo Deportivo va ser
l'organitzador de la prova el 1926, va repetir el 1928, 1929, 1930, 1933 i
1936, i va prendre definitivament les regnes de la prova el 1941, activitat que
manté en la actualidad.1
Des
de la seva primera edició, la Jean Bouin ha viscut multitud de vicissituds i
circumstàncies que han anat alterant les característiques de l'esdeveniment.
Entre 1936 i 1939 va ser interrompuda a causa de la Guerra Civil Espanyola
Durant els primers anys de la postguerra, les autoritats polítiques franquistes
van obligar a canviar-li el nom, de manera que va ser rebatejada com "Gran
Premi d'Any Nou". També va ser puntualment suspesa en els anys 1955 i
1967. El circuit també va ser objecte de canvis al llarg dels anys: va haver
arribades en l'Arc el Ttriunfo, Passeig Sant Jaun, Rambles i Montjuïc on es va
assentar des de l'any 1973
Amb
un recorregut de 10 quilòmetres entre Esplugues de Llobregat i l'interior del
Parc de la Ciutadella de Barcelona, la primera Jean Bouin es va disputar l'1 de febrer
de 1920 i la va guanyar l'atleta del FC Barcelona Rossend Calvet, també
periodista i anys més tard secretari general del club blaugrana, amb un temps
de 34'10 "2 i 11 segons d'avantatge sobre el seu company d'equip Àngel Vidal.
L'èxit
va ser gran i la prova es va guanyar en molt poc temps un gran prestigi i el
favor de la gent, que omplia els carrers de Barcelona per les quals passava la
cursa. Tant, que el 1926 es va haver de canviar la meta d'ubicació fins a
l'actual passeig Lluís Companys, uns metres més avall de l'arc del triomf,
perquè el públic destrossava la gespa del Parc de la Ciutadella.
Allà,
sota l'ombra de l'Arc de Triomf, van néixer molts mites de l'atletisme català i
espanyol com Joaquim Miquel, el primer home que va aconseguir tres victòries
(1924, 1925 i 1927), i sobretot Gregorio Rojo, que entre 1941 i 1952 va guanyar
en sis ocasions vestint les samarretes de l'Espanyol i el Barça i va establir
un rècord encara no superat. El 1947 van entrar en acció les dones, que van
tenir en la espanyolista Maria Victor a la seva primera gran dominadora amb
cinc triomfs entre 1947 i 1952 abans de l'aparició de Encarana Granados, que en
els anys 70, ja en l'actual circuit del Parc de Montjuïc , va establir el
rècord femení de set triomfs.
A la
actualitat preguntar pegruntar per la Jean Bouin, molta gent de 40 o de 70
anys, et diuen jo també la vaig correr, multitud d’escoles d’arreu del país,
nens i nenes participant cada any a la Jean Bouin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada